Potser és explorant paisatges inhòspits i situacions diverses, posant-nos en risc, l’única manera de poder aconseguir que la vida sigui autèntica, real i memorable.

• L’Oriol té vint anys i només vol gaudir de la vida, lligar i abandonar- se al plaer, lluny de tot compromís i contacte familiar.
  En Javi en té trenta-vuit i una nit qualsevol, de festa, buscant evadir- se de les responsabilitats que com a adult ha d’afrontar, coneix l’Oriol i s’enrotllen.

  La Clara, la mare de l’Oriol, en té… (quina importància té l’edat?) i ha decidit –o la vida ha decidit per ella– que és el moment de parar màquines i replantejar-s’ho tot.
  El matí que l’Oriol s’emporta en Javi a casa seva, es troben amb la Clara. Ella l’està esperant per donar-li una notícia força rocambolesca, per a l’estil de vida que han tingut fins ara: la casa s’ha venut i se n’aniran aquesta mateixa nit a un viatge desconegut, en furgoneta, tots dos, sols, junts.

  I serà a través d’aquestes aventures, de temps finit, com tot en aquesta vida, que enfrontant-se cara a cara a cada relació, les podran reconfigurar i podran reconfigurar-se com a persones.