Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així l’han anomenat fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el seu marit s’acaba de morir i ella ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange queda molt més elegant.

A la residència coneixerà l’Ernest i el Mateu. Són dos avis que, malauradament, s’han acostumat a avorrir-se i discutir passadís amunt i passadís avall. El contrast entre les ganes de viure de la Solange i l’apatia dels dos amics acabarà provocant un munt de situacions absurdes i divertides que complicaran, i de quina manera!, la vida de la Rosa, la directora de la residència. 

Gestionar un dol no és gens fàcil. Però fer net és una necessitat, una teràpia beneficiosa per a l’ànima per poder tirar endavant. Cada persona troba la manera de portar-la a terme, Algunes ho aconsegueixen soles i d’altres necessiten una petita ajuda externa. Però què passa quan els buits emocionals i educatius fan que un jove busqui refugi desesperadament? Què pot portar un jove de família progressista a coquetejar amb la ultradreta supremacista? És la por? La solitud? O la manca de referents sòlids? Un adolescent que se sent desemparat i incomprès. Un pare absorbit per la professió. Un dol per gestionar. Una novel·la pendent de ser publicada. Una butaca atrotinada, plena de records, al bell mig del menjador. Un secret que pot acabar amb tot. I a l’exterior, el món no sembla anar millor: el discurs de la por agafa força, les esquerdes del pensament progressista són cada vegada més grans i l’individualisme ferotge impera. La clau és la supervivència.

MÚSICA / POESIA

Benjamin Britten (1913-1976)

“Les Illuminations” per a soprano i orquestra de corda op.18 sobre poemes d’Arthur Rimbaud

Fanfare, Villes, Phrase, Antique, Royauté, Marine, Interlude, Being Beauteous, Parade, Départ

Eduard Toldrà (1895-1962)

“Vistes al mar” per a orquestra de corda sobre poemes de Joan Maragall

Allegro con brio (Costa Brava) – Lento (Nocturn) – Molto vivace (Veles i reflexes)

Tres cançons (arr. Aureli Vila)

Cançó de bressol (Tomàs Garcés) – Canticel (Josep Carner) – Romanç de Santa Llúcia (Josep Maria de Sagarra)

Una família veu capgirada la seva quotidianitat amb els fets polítics que s’esdevenen a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre de l’any 2017.

La Rosa, el Jaume i els seus fills, la Laura i el Jofre, es retrobaran al menjador de casa seva en cinc ocasions. Cinc “dies després”. Cinc dies posteriors a moments que van marcar aquells mesos. En aquestes cinc jornades, compartiran els dubtes, les preguntes, els anhels i els patiments que els va provocant tot allò que se succeeix als carrers.

Al voltant de la taula, tots ells aprendran a comprendre els pensaments i les postures dels altres, faran tot l’esforç possible per conversar i per entendre’s, i hauran de trobar la manera de perdonar les faltes i de guarir les ferides que els hagin produït tots aquests dies dins d’aquest llarg viatge emocional i polític.

IlTrovatore és una de les grans òperes del Verdi jove però madur, en la que es barreja tensió dramàtica amb algunes de les millors pàgines musicals i això dona com a resultat una obra d’amor, gelosia i venjança que creix intensa i imparable cap un final catastròfic.

El dia del seu quarantè aniversari, la Laura té una experiència fugaç,  però demolidora: durant el seu trajecte habitual en metro, un desconegut li somriu i li diu alguna cosa a cau d’orella. Ja a casa, durant la festa, aquella llavor germinarà i acabarà bombardejant la “suposadament” assentada vida familiar, malgrat els esforços de la Laura per mantenir la unió amb i entre els seus éssers estimats. 

L’Albert, l’Emili i l’Alícia, confortablement acomodats en les seves pors, es veuran abocats a revisar certs plantejaments que convertiran la seva plàcida llar en un camp de batalla, mentre que la Laura es descobreix capaç de la seva major heroïcitat: atrevir-se a mirar des de la consciència.